Sindicatura de comptes universitària

Llegeixo avui a La Vanguardia que la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha realitzat un informe sobre les universitats públiques catalanes en què creu que s'ha d'analitzar l'oferta i la demanda de les titulacions així coms els recursos a aquestes destinats, ja que en algunes d'elles el número d'estudiants va a la baixa (i algunes pràcticament no en tenen).

Fins aquí, la única novetat era la existència d'aquest informe sobre el que no tenía notícia i que procuraré obtenir i estudiar, ja que el tema de les titulacions és vox populi. Sigui com sigui, un parell de dades significatives:

a) L'ingrés medi per matrícula i alumne és de 1.383 euros i la despesa de 6.818 euros. (dades de 2004)

b) La Universitat de Barcelona, la Politècnica i l'Autònoma van generar a finals de 2005 un dèficit de 117,58 milions d'euros.

Pèrdua a nivell universitari

El passat dimecres dia 12, el diari Expansión realitzava una editorial en relació amb el fracàs escolar i el futur decret de regulació del batxillerat. Sense pormenoritzar massa en aquest editorial (disponible en breu aquí), cal destacar la idea, segons aquest diari, que aquesta nova regulació "es traduirà en una pèrdua de preparació i nivell acadèmic en els futurs universitaris, formats des de l'ensenyament primari en un perillós relativisme educatiu".

Més diners

Exactament amb el títol "Els rectors exigeixen a Montilla més diners per a universitats", el diari "El Periódico" se'n feia ressó el passat dissabte dia 15 de les manifestacions realitzades el dia anterior pel rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona -en nom dels rectors de la Universitat pública-, amb ocasió de la inauguració del nou curs acadèmic.

De la lectura de l'article (disponible aquí) cal destacar la següent afirmació del president Montilla: "A les famílies els resulta més cara una guarderia que els fills universitaris".

Why Reform Europe's Universities?

Amb aquest títol, clarament indicador de la seva temàtica, s'ha realitzat un molt interessant informe també conegut com "Informe Bruegel", ja que ha estat realitzat per aquesta entitat, que es defineix a sí mateixa a la seva pàgina web com "a European think tank devoted to international economics. It was created in Brussels in early 2005 with the intention of bringing a new voice into Europe’s economic policy discussions".

Aquest informe, que cal destacar que no es realitza per una entitat específicament dedicada a l'àmbit de l'ensenyament, es esmentat avui també a La Vanguardia en un article sobre el nivell de la universitat espanyola als rànquings internacionals (tema també tracta en Himajina, un bloc germà, en aquest post).

Voilà un detall de l'informe: "If Europe is to be a leader in the global knowledge economy – and if universities are to produce the top-level research needed to achieve this – comprehensive reform of higher education is the order of the day. While there is more than one university system that works, most European countries should invest an extra one percent of their GDP in higher education each year. The extra funding may be public or private. To make this additional funding ‘bite’, universities should be given more autonomy in budgets, hiring and remuneration."

Com sempre, les conclussions, cal obtenir-les de la lectura de l'informe (força breu i clar) i no d'aquest bloc, però una idea és clara: determinades rigideses (l'àmbit funcionarial, per exemple) no semblen ser adequades pel canviant entorn de l'ensenyament superior.

Qui té la pilota?

Article a doble pàgina avui a La Vanguardia (referenciat a la portada), respecte de la percepció des de les Universitats catalanes respecte del comportament i el nivell d'acció de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa. El seu títol:


A més de recomenar la lectura de l'article (possible aquí [primera part] i aquí [segona part]) per a tots aquells que tinguin interés en averiguar qui té la pilota i li toca fer un pas endavant, val la pena assenyalar que, segons s'indica a l'article, la comissionada Blanca Palmada confirma que a la reunió del proper 5 d'octubre del Consell Interuniversitari Català (CIC) ja quedaran definits els criteris de financiació per objectius de les Universitats.

Confiem que així sigui.

El futur de la Universitat a Anglaterra

Llegeixo a la BBC News, versió anglesa d'avui, accessible aquí unes paraules del secretari d'universitats (Secretary of State for Innovation, Universities and Skills) anglès, Sr. John Denham, en relació com la Universitat ha de fer els canvis oportuns per tenir com a estudiants no només als joves de després de la secundària, sinó també a la resta de la població (especialment la treballadora).

A l'article es tracten els temes de la col·laboració empresa-universitat, projeccions de futur (escenari, l'any 2020), la comentada formació universitària a temps parcial, etc. Em quedo, però, amb una frase: "We cannot meet the country's needs purely by educating the rising generation".

Directori de Màsters i Postgraus a Catalunya

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) publica avui, en col·laboració amb els diaris La Vanguardia i l'Avui (acompanyant les seves edicions d'aquest dijous 13 de setembre) el nou Directori de Màsters i Postgraus a Catalunya 2007. El Directori ofereix, en l'entorn de l'adaptació de les universitats catalanes a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), derivat de la Declaració de Bolonya (1999), una selecció de 600 cursos de postgrau i màsters d'institucions públiques i privades catalanes en múltiples àmbits del coneixement per al curs 2007-2008.

A diferència d'anys anteriors, i amb motiu de la implementació de l'EEES, el directori destaca en un primer bloc tots els Programes Oficials de Postgrau (POP) -concebuts, estructurats i impartits d'acord amb els principis de Bolonya- que ofereixen les universitats catalanes, alguns del quals són interuniversitaris, ja que compten amb la participació d'universitats de la resta de l'Estat i/o estrangeres. Un segon bloc inclou un recull de l'amplia oferta formativa de títols propis que ofereixen els diferents centres de formació públic i privats de Catalunya. Ambdós apartats destaquen especialment els cursos interuniversitaris. En total, s'han distribuït arreu Catalunya 101.000 exemplars amb La Vanguardia i altres 14.000 amb l'Avui.

Els seus destinataris són els titulats universitaris, joves i professionals catalans. El Directori aporta una eina especialitzada per poder conèixer les oportunitats existents actualment per millorar la formació acadèmica o professional dins la nova programació oficial de postgrau de les universitats catalanes. Es tracta d'un instrument útil, i eminentment pràctic, per aclarir els dubtes existents en un moment sovint complex com és el de cercar i escollir una sortida professional, formativa o de recerca.

(Informació obtinguda de la nota de premsa de la FCRI)

Magna Charta Observatory of Fundamental University Values and Rights

A travès de l'Associació Catalana de Comunicació Científica m'assabento de la organització per part de "The Magna Charta Observatory of Fundamental University Values and Rights" d'un simposi el proper dia 20 amb el títol "The Management of University Integrity"
així com la signatura de la Carta Magna per part dels rectors de les noves universitats que s'hi adhereixen.

Al llistat de les Universitats ja adherides no figura la Universitat Pompeu Fabra, intentarem conèixer si existeix cap raó al respecte.

CASB - Universitaris estrangers a Barcelona

Fa poc ens vam referir a l'atracció de Barcelona per part d'estudiants estrangers.

Avui es publica a La Vanguardia l'inici del primer programa del CASB (Consortium for Advanced Studies in Barcelona). Per la informació de l'article i alguna referècia complementària, la Universitat de Barcelona, l'Autònoma i la Pompeu Fabra signaren un conveni creant aquest consorci amb les universitats americanes de Brown, Chicago, Cornell, Northwestern, Harvard i Princeton, en virtud del qual alguns dels seus estudiants (així com d'altres que no siguien d'aquestes universitats) poden participar en aquest programa que, entre d'altres característiques, té un preu de 40.000 euros per estudiant i no té cap classe en anglès.


L'article de La Vanguardia: aquí o aquí.

Compensa estudiar a la Universitat?

Amb aquest títol realitza la seva aportació el Sr. Francisco Cabrillo al diari Expansión del passat dissabte 1 de setembre.

Sens perjuidici de la lectura de l'article, voilà un extracte del mateix: " ... pero no es éste el caso de la gran masa de alumnos, que viven a gusto en el ambiente de mediocridad que existe en la mayoría de los centros universitarios de nuestro país".

II Jornades en Xarxa sobre l’EEES

Encara que les "II Jornades en Xarxa sobre l’EEES" no comencen fins el proper 25 d'octubre, la setmana que ve, concretament el dia 14 de setembre, finalitza el termini per a la presentació d'abstracts.

En conseqüència, queda reflectit en Universitàlia aquest aspecte per promoure la participació en aquestes interessants jornades que, lògicament, seran també objecte aquí de tractament i anàlisi.

Barcelona Universitària

Segons "El Magazine" de "La Vanguardia" (i d'altres 21 diaris a tota Espanya) del passat diumenge dia 3, "Barcelona és la ciutat dels Màsters" ja que "atrau a universitaris de tot el món".

Sota aquestes premises-titulars, desenvolupa un interessant reportatge també accesible on-line aquí.

Pràcticament la qüestió idiomàtica (el català com a factor dissuasiu o generador de problemes en classe) no hi surt, cosa que no deixa de tenir la seva importància, ja que tradicionalment sempre s'havia considerat la llengua com un factor que "complicava" aquest 'mercat estranger'.

Prova ADEN

Diari "NEGOCIO" d'avui 4 de setembre, amb la següent notícia:

Un cop llegit:

a) Resten fora d'aquesta prova-test els màsters oficials, no?. Res no es diu al respecte, tot i que els destinataris semblen les escoles de negoci.

b) Si es realitza per Internet, com es garanteix l'autoria de les respostes donades? Especialment en el capítol dels coneixements d'anglès, per exemple.

Intentarem obtenir més informació al respecte.

Convocatòria d'ajuts

Avui surt publicada al DOGC la RESOLUCIÓ IUE/2668/2007, de 12 de juliol, per la qual s'aproven les bases i s'obre la convocatòria per a la concessió d'ajuts per donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d'ensenyament formal (reglat) i no formal (no reglat), que realitza la Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Amb un import màxim de 12.000 euros per projecte (ó 6.000 si és un projecte de continuïtat), el termini per presentar les sol·licituds comença demà i s'acaba el proper dia 1 d'octubre.

Professors Head-Hunters

Poden els professors universitaris fer de ‘head-hunters’?

Aquest tema (que no pas aquesta qüestió) va ser tractat en el passat número 4042 de la revista Business Week, corresponent al 9 i 16 de juliol de 2007, amb un curt article que, ni molt menys, va aprofundir en aquest tema amb la importància que es mereix.

La vàlua per a les empreses d’incorporar als millors llicenciats és clara. De fet, moltes universitats (la Universitat Pompeu Fabra entre elles), donen la possibilitat a les diferents companyies de posar-se en contacte amb als estudiants de darrer curs bé mitjançant curtes presentacions, bé sigui mitjançant la realització per part de la pròpia Universitat (acompanyada d’ ens com l’AAAUPF) d’unes jornades específiques al respecte (UPFeina) on les empreses poden presentar-se als encara alumnes.

Ara bé, és lícit anar més enllà? Llegir més // Tancar

És correcte que un professor recomani a alguns alumnes (generalment els que considera millors) determinades companyies? I si la companyia recomanada tingués cap vincle amb aquest professor? No oblidem, en aquest sentit, el gens significatiu número de professors que només ho són a temps parcial (i actuant el temps parcial restant com a professionals). I si, a més, existís per part de la empresa recomanada una compensació específica (directe o indirecte) per al professor per aquest capítol?

La normativa sobre protecció de dades de caràcter personal impedeix que els professors puguin passar a les empreses les dades dels seus millors alumnes per a que aquestes empreses es posin directament en contacte amb ells, d’aquí que la via de contacte no pugui ser empresa-alumne (via dades personals) sinó alumne-empresa (via professor).Sense referir-nos al similar sistema que actualment s’utilitza per tal d’incorporar llicenciats als propis departaments de la Universitat en àmbits com la recerca (tema que oportunament serà tractat), realment aquest tema mereix no només una reflexió profunda sinó l’adopció d’un marc normatiu al respecte d’obligat compliment.

Un anàlisi superficial del tema podria donar la falsa sensació de que aquest assumpte no té, en realitat, una especial importància, ja que semblaria que tot i la ‘impolitesse’ d’aquest actuar, ningú en sortiria especialment perjudicat, una espècie de win-win situation.Ara bé... en els supòsits de pagaments específics o vinculació del professor amb la empresa recomanada, no estaria treient el professor un profit injust d’una avantatge? No seria possible que el llicenciat (brillant) obtingués millors condicions si s’esperés a que s’obrís formalment el període de disponibilitat (per que, de fet, aquest afany de presentar primer una oferta per un estudiant brillant no es correspon sinó amb la voluntat de la empresa de no entrar en una subhasta pel seus serveis)? I sense entrar en perversions possibles del sistema (recomanar a la empresa que millors condicions ofereix , però no pel llicenciat, sinó per al professor prescriptor), què dir de casos com els d’empreses que, a més de criteris acadèmics o d’aptituds, demanin que la selecció del professor es faci també en base a criteris com ‘no tatuatges’ o no pèl facial (casos reals exposats a l’article)?

En aquest sentit, des d'Universitàlia ens comprometen a investigar quina és la regulació (si existeix) al respecte sobre aquest particular, així com promoure, en el seu cas, una.

Tancar

Introducció

Aquest bloc està encara en fase beta.