Poden els professors universitaris fer de ‘head-hunters’?Aquest tema (que no pas aquesta qüestió) va ser tractat en el passat número 4042 de la revista Business Week, corresponent al 9 i 16 de juliol de 2007, amb un curt article que, ni molt menys, va aprofundir en aquest tema amb la importància que es mereix.
La vàlua per a les empreses d’incorporar als millors llicenciats és clara. De fet, moltes universitats (la Universitat Pompeu Fabra entre elles), donen la possibilitat a les diferents companyies de posar-se en contacte amb als estudiants de darrer curs bé mitjançant curtes presentacions, bé sigui mitjançant la realització per part de la pròpia Universitat (acompanyada d’ ens com l’AAAUPF) d’unes jornades específiques al respecte (UPFeina) on les empreses poden presentar-se als encara alumnes.
Ara bé, és lícit anar més enllà? Llegir més // Tancar
És correcte que un professor recomani a alguns alumnes (generalment els que considera millors) determinades companyies? I si la companyia recomanada tingués cap vincle amb aquest professor? No oblidem, en aquest sentit, el gens significatiu número de professors que només ho són a temps parcial (i actuant el temps parcial restant com a professionals). I si, a més, existís per part de la empresa recomanada una compensació específica (directe o indirecte) per al professor per aquest capítol?
La normativa sobre protecció de dades de caràcter personal impedeix que els professors puguin passar a les empreses les dades dels seus millors alumnes per a que aquestes empreses es posin directament en contacte amb ells, d’aquí que la via de contacte no pugui ser empresa-alumne (via dades personals) sinó alumne-empresa (via professor).Sense referir-nos al similar sistema que actualment s’utilitza per tal d’incorporar llicenciats als propis departaments de la Universitat en àmbits com la recerca (tema que oportunament serà tractat), realment aquest tema mereix no només una reflexió profunda sinó l’adopció d’un marc normatiu al respecte d’obligat compliment.
Un anàlisi superficial del tema podria donar la falsa sensació de que aquest assumpte no té, en realitat, una especial importància, ja que semblaria que tot i la ‘impolitesse’ d’aquest actuar, ningú en sortiria especialment perjudicat, una espècie de win-win situation.Ara bé... en els supòsits de pagaments específics o vinculació del professor amb la empresa recomanada, no estaria treient el professor un profit injust d’una avantatge? No seria possible que el llicenciat (brillant) obtingués millors condicions si s’esperés a que s’obrís formalment el període de disponibilitat (per que, de fet, aquest afany de presentar primer una oferta per un estudiant brillant no es correspon sinó amb la voluntat de la empresa de no entrar en una subhasta pel seus serveis)? I sense entrar en perversions possibles del sistema (recomanar a la empresa que millors condicions ofereix , però no pel llicenciat, sinó per al professor prescriptor), què dir de casos com els d’empreses que, a més de criteris acadèmics o d’aptituds, demanin que la selecció del professor es faci també en base a criteris com ‘no tatuatges’ o no pèl facial (casos reals exposats a l’article)?
En aquest sentit, des d'Universitàlia ens comprometen a investigar quina és la regulació (si existeix) al respecte sobre aquest particular, així com promoure, en el seu cas, una.
Tancar
