Sindicatura de comptes universitària

Llegeixo avui a La Vanguardia que la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha realitzat un informe sobre les universitats públiques catalanes en què creu que s'ha d'analitzar l'oferta i la demanda de les titulacions així coms els recursos a aquestes destinats, ja que en algunes d'elles el número d'estudiants va a la baixa (i algunes pràcticament no en tenen).

Fins aquí, la única novetat era la existència d'aquest informe sobre el que no tenía notícia i que procuraré obtenir i estudiar, ja que el tema de les titulacions és vox populi. Sigui com sigui, un parell de dades significatives:

a) L'ingrés medi per matrícula i alumne és de 1.383 euros i la despesa de 6.818 euros. (dades de 2004)

b) La Universitat de Barcelona, la Politècnica i l'Autònoma van generar a finals de 2005 un dèficit de 117,58 milions d'euros.

Pèrdua a nivell universitari

El passat dimecres dia 12, el diari Expansión realitzava una editorial en relació amb el fracàs escolar i el futur decret de regulació del batxillerat. Sense pormenoritzar massa en aquest editorial (disponible en breu aquí), cal destacar la idea, segons aquest diari, que aquesta nova regulació "es traduirà en una pèrdua de preparació i nivell acadèmic en els futurs universitaris, formats des de l'ensenyament primari en un perillós relativisme educatiu".

Més diners

Exactament amb el títol "Els rectors exigeixen a Montilla més diners per a universitats", el diari "El Periódico" se'n feia ressó el passat dissabte dia 15 de les manifestacions realitzades el dia anterior pel rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona -en nom dels rectors de la Universitat pública-, amb ocasió de la inauguració del nou curs acadèmic.

De la lectura de l'article (disponible aquí) cal destacar la següent afirmació del president Montilla: "A les famílies els resulta més cara una guarderia que els fills universitaris".

Why Reform Europe's Universities?

Amb aquest títol, clarament indicador de la seva temàtica, s'ha realitzat un molt interessant informe també conegut com "Informe Bruegel", ja que ha estat realitzat per aquesta entitat, que es defineix a sí mateixa a la seva pàgina web com "a European think tank devoted to international economics. It was created in Brussels in early 2005 with the intention of bringing a new voice into Europe’s economic policy discussions".

Aquest informe, que cal destacar que no es realitza per una entitat específicament dedicada a l'àmbit de l'ensenyament, es esmentat avui també a La Vanguardia en un article sobre el nivell de la universitat espanyola als rànquings internacionals (tema també tracta en Himajina, un bloc germà, en aquest post).

Voilà un detall de l'informe: "If Europe is to be a leader in the global knowledge economy – and if universities are to produce the top-level research needed to achieve this – comprehensive reform of higher education is the order of the day. While there is more than one university system that works, most European countries should invest an extra one percent of their GDP in higher education each year. The extra funding may be public or private. To make this additional funding ‘bite’, universities should be given more autonomy in budgets, hiring and remuneration."

Com sempre, les conclussions, cal obtenir-les de la lectura de l'informe (força breu i clar) i no d'aquest bloc, però una idea és clara: determinades rigideses (l'àmbit funcionarial, per exemple) no semblen ser adequades pel canviant entorn de l'ensenyament superior.

Qui té la pilota?

Article a doble pàgina avui a La Vanguardia (referenciat a la portada), respecte de la percepció des de les Universitats catalanes respecte del comportament i el nivell d'acció de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa. El seu títol:


A més de recomenar la lectura de l'article (possible aquí [primera part] i aquí [segona part]) per a tots aquells que tinguin interés en averiguar qui té la pilota i li toca fer un pas endavant, val la pena assenyalar que, segons s'indica a l'article, la comissionada Blanca Palmada confirma que a la reunió del proper 5 d'octubre del Consell Interuniversitari Català (CIC) ja quedaran definits els criteris de financiació per objectius de les Universitats.

Confiem que així sigui.

El futur de la Universitat a Anglaterra

Llegeixo a la BBC News, versió anglesa d'avui, accessible aquí unes paraules del secretari d'universitats (Secretary of State for Innovation, Universities and Skills) anglès, Sr. John Denham, en relació com la Universitat ha de fer els canvis oportuns per tenir com a estudiants no només als joves de després de la secundària, sinó també a la resta de la població (especialment la treballadora).

A l'article es tracten els temes de la col·laboració empresa-universitat, projeccions de futur (escenari, l'any 2020), la comentada formació universitària a temps parcial, etc. Em quedo, però, amb una frase: "We cannot meet the country's needs purely by educating the rising generation".

Directori de Màsters i Postgraus a Catalunya

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) publica avui, en col·laboració amb els diaris La Vanguardia i l'Avui (acompanyant les seves edicions d'aquest dijous 13 de setembre) el nou Directori de Màsters i Postgraus a Catalunya 2007. El Directori ofereix, en l'entorn de l'adaptació de les universitats catalanes a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), derivat de la Declaració de Bolonya (1999), una selecció de 600 cursos de postgrau i màsters d'institucions públiques i privades catalanes en múltiples àmbits del coneixement per al curs 2007-2008.

A diferència d'anys anteriors, i amb motiu de la implementació de l'EEES, el directori destaca en un primer bloc tots els Programes Oficials de Postgrau (POP) -concebuts, estructurats i impartits d'acord amb els principis de Bolonya- que ofereixen les universitats catalanes, alguns del quals són interuniversitaris, ja que compten amb la participació d'universitats de la resta de l'Estat i/o estrangeres. Un segon bloc inclou un recull de l'amplia oferta formativa de títols propis que ofereixen els diferents centres de formació públic i privats de Catalunya. Ambdós apartats destaquen especialment els cursos interuniversitaris. En total, s'han distribuït arreu Catalunya 101.000 exemplars amb La Vanguardia i altres 14.000 amb l'Avui.

Els seus destinataris són els titulats universitaris, joves i professionals catalans. El Directori aporta una eina especialitzada per poder conèixer les oportunitats existents actualment per millorar la formació acadèmica o professional dins la nova programació oficial de postgrau de les universitats catalanes. Es tracta d'un instrument útil, i eminentment pràctic, per aclarir els dubtes existents en un moment sovint complex com és el de cercar i escollir una sortida professional, formativa o de recerca.

(Informació obtinguda de la nota de premsa de la FCRI)